Tossa de Mar, 11 de novembre de 2020.- L’Ajuntament de Tossa vol aprovar en sessió plenària sol·licitar al govern d’Espanya una assignació directa dels fons europeus assignats al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència arran de la Covid-19, que no passi per la tutela de les comunitats autònomes. A més, en relació a la part dels fons europeus de recuperació “Next Generation EU”, que gestionaran directament les comunitats autònomes, l’ajuntament vol reclamar al govern de la Generalitat la constitució d’una taula de coordinació amb el món local per conèixer i valorar els projectes d’inversió per a Catalunya, abans que aquests siguin presentats, i per fer-ne el seguiment de l’execució, un cop siguin aprovats.
I és que la Unió Europea ha previst donar resposta a l’actual crisi econòmica i social arran de la pandèmia de la COVID-19 amb el paquet pressupostari més gran mai finançat fins al moment. El nou pressupost que s’està gestant en les institucions europees vol impulsar un Pla de Recuperació conformat per dos grans paquets econòmics. Per una banda, el Marc Financer Plurianual 2021-2027 de 1.074 milions d’euros, finançat amb recursos propis. I per altra banda, el “Next Generation EU” de 750.000 milions d’euros, que es finançarà a través dels mercats internacionals. El “Next Generation EU” preveu un mecanisme de recuperació i resiliència de 672.500 milions d’euros, compost per 360.000 milions d’euros en préstecs -que hauran de ser reemborsats en 30 anys-, i 312.500 milions d’euros en subvencions no reemborsables. D’aquests darrers a Espanya en corresponen 72.000 milions d’euros.
El govern d’Espanya ja ha presentat el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència que guiarà l’execució d’aquests 72.000 milions d’euros dels fons europeus fins al 2023. Aquest Pla s’inspira en l’Agenda del Canvi, l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i s’estructura al voltant de quatre grans àmbits de transformació: la transició ecològica, la transformació digital, la igualtat de gènere i la cohesió social i territorial.
La mobilització d’aquest gran volum de recursos econòmics suposa una oportunitat única de transformació del país, de la qual els ajuntaments no n’haurien de ser aliens. Des de l’inici de la pandèmia, els ajuntaments han hagut de fer un sobreesforç econòmic per acompanyar les respostes que altres administracions aprovaven per fer front a la crisi sanitària i les conseqüències de les mateixes en els municipis. En cap cas aquest esforç s’ha vist acompanyat de majors recursos econòmics, alhora que els ingressos s’han vist greument perjudicats.
L’ajuntament és l’administració més pròxima a la ciutadania, la que millor coneix les necessitats i especificitats del territori, la més eficient en la gestió dels recursos públics i la que genera més cohesió social. Sense la tasca que han realitzat els ens locals en aquesta pandèmia i que continuem desenvolupant, la repercussió d’aquesta s’hauria vist encara més agreujada. Per aquest motiu, no serà possible una recuperació de l’actual crisi sanitària, econòmica i social amb cohesió, si no es disposa d’uns ajuntaments forts, amb més autonomia i més capacitat financera. Davant de l’evolució de la pandèmia i les mesures que cal prendre per aturar-la, els ens locals necessiten més recursos addicionals per a fer inversions de futur.
