Aquest hivern, l’Associació Obreria de Sant Isidre de la Capella de Sant Benet de Tossa ha promogut i finançat una sisena campanya d’excavacions arqueològiques a Tossa, centrada en aquesta ocasió en les restes del que s’interpreta que fou el mas Bendrich.
La intervenció s’ha portat a terme durant els mesos de gener i febrer de 2021, sota la direcció de Jordi Merino Serra, amb la corresponent autorització de la Direcció General del Patrimoni Cultural. Cal remarcar la participació de Josep Pujol Ferrer, el qual, de forma totalment desinteressada, ha portat a terme els rebaixos dels farcits del jaciments amb l’ajuda d’una màquina excavadora.
El passat estiu de 2020 es va realitzar una primera intervenció, centrada sobretot en la delimitació de les restes del mas i l’excavació d’un forn de petites dimensions, dedicat a la cuita de rajols i teules, i situat a poca distància de les restes de l’edifici.
A nivell documental, el mas Bendrich és un dels masos més antics del terme de Tossa, anterior a la construcció de la muralla de la Vila Vella. Un tal Arnau de Blandrich (amb “l”) apareix com a testimoni a la Carta de Poblament del 1187. El 1639 el mas romania íntegre i era capbrevat per na caterina Martina Andreu i Mas, esposa d’en Vicens Mas, que l’havia heretat dels germans Grau i Anna Bendrich, els últims propietaris que conservaren el cognom.
Un interessant inventari de 1726, ens informa que la casa estava habitada per l’Agustí Tomàs, rajoler. A més de la rajoleria i de les activitats pròpies d’una explotació agrícola, al mas s’hi elaborava oli, cosa que a Tossa no era gaire habitual.
Una recerca recent, ha permès la documentació d’una factura per unes importants obres portades a terme en el mas l’any 1747, consistent en la reconstrucció de les teulades. Pocs anys després, el mas era abandonat.
Aquesta segona intervenció arqueològica al mas Bendrich ha permès l’excavació gairebé total de les restes del mas, que és molt més gran del que ens podíem imaginar el passat estiu. En total, s’han excavat sis àmbits o habitacions, amb una superfície total que sobrepassa els 120 metres quadrats, amb la possibilitat d’un setè espai, que no s’ha delimitat. Un dels espais, que presenta una porta molt ampla, orientada cap a migdia, correspondria a la vivenda. En els altres dos espais que també han conservat la porta, aquesta és de dimensions més reduïdes i orientada cap a ponent. Probablement, aquests espais, més petits, corresponien a corts o corrals.
A l’estar totalment cobertes pel bosc, l’estat de les restes és desigual, sobretot per l’acció de les arrels dels arbusts i arbres. Hi ha murs que només conserven dues filades, mentre que d’altres arriben gairebé al metre d’alçada. La tècnica de construcció és força semblant, fets amb pedres i fragments de teula, majoritàriament lligats amb fang, tot i que en algunes refetes ja hi trobem morter de calç.
S’han localitzat tres portes o accessos, que encara conserven els brancals, amb el forat per muntar-hi l’estructura de la polleguera de la porta.
L’abandonament de l’edifici es va produir en el segle XVIII, tal com indica el poc material arqueològic recollit. Cal destacar la troballa de diversos materials (fragments de tègula, dolium, àmfora i ceràmica comuna oxidada), corresponents a l’època romana, fet que ens pot fer pensar en un hàbitat antic situat a molt poca distància del mas.
També és molt interessant la presència d’una quantitat molt important de fragments de teula, la majoria restes de fornades dolentes i mal cuites, que fan suposar l’existència d’una rajoleria a poca distància del mas.
A Tossa es poden fer encara moltes campanyes d’excavacions. Aquests estudis ens permetran conèixer millor la història del poble.
