I és que, el passat divendres 17 de juny es van reunir en una sessió de treball a l'Església de Sant Vicenç de Vila Vella el cap de l'Àrea de Conservació i Restauració de pintura mural, escultura en pedra i jaciments arqueològics del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya), Pere Rovira; part de l'equip que ha portat a terme el projecte d'intervenció, amb Javier Chillida (conservador-restaurador) i Joan Claudi (arquitecte) al capdavant; l'arquitecta representant de l'Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA, entitat del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya), Anna Albó Riera; i els serveis tècnics municipals juntament amb l'alcalde Ramon Gascons. Van excusar la seva assistència els membres de la organització Icomos, que havien estat convidats a la reunió.
L’objectiu de la reunió va ser el seguiment de la intervenció de conservació-restauració realitzada en el conjunt de l'església i també la valoració de manera col·legiada (consens entre tots els tècnics col·legiats que hi han intervingut) de l'acabat final amb beurada de calç del mur de llevant. En relació a aquest últim punt, Pere Rovira, després de validar la disposició del lliscat en un mur tan desprotegit inicialment, va fer l'observació que "faria vibrar més l'acabament llis de la beurada de calç superficial aconseguir l'envelliment i recuperar els colors de la sorra de Tossa que hi ha en el morter del lliscat subjacent, accelerant el que el pas del temps, en condicions naturals, faria en un període relativament curt”.
Cal aclarir que "vibrar" fa referència al fet que el mur, després d'un tractament d'abrasió, iniciï el desgast que li permetrà adquirir amb el pas dels temps el color gris-blanquinós del morter original de l'església, a més de rebaixar la uniformitat visual del mur que ha donat l'acabament d'aigua de calç, aplicat com estrat de protecció suplementari a la intempèrie i per esborrar les línies de solapament entre les diferents capes superficials del lliscat de calç, resultants de la pròpia dinàmica de l'aplicació d'un arrebossat en una paret de certa alçària com aquesta. Per tant, una intervenció d'abrasió reduiria l'impacte visual que la beurada de calç superficial produeix ara.
Cal també assenyalar que el lliscat de calç i àrids locals en el mur de llevant ha estat considerada i validada, en tot moment, pels tècnics i pels serveis patrimonials responsables com la solució més efectiva que ha de permetre assegurar el futur d'aquest mur, que en alguns punts havia perdut més de trenta-cinc centímetres d'una secció de vuitanta, que és com era originalment.
D’aquesta manera, l'Ajuntament de Tossa ha sol·licitat una intervenció per disminuir l'impacte visual que produeix actualment la beurada de calç superficial i s’ha decidit que es realitzarien cales d'abrasió superficials en el lliscat del mur de llevant en una superfície d’uns dos metres quadrats aproximadament, que seran valorades en una segona reunió de treball, de manera col·legiada, sota els criteris que exigeix el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que és de qui depenen les autoritzacions per les intervencions a l’església.
.
